Els Xeremiers Orats varem néixer a l’estiu del 2000, amb l’apadrinament de Miquel Cerdà Salas “Norai”. Ens constituírem el dia 3 de febrer de 2003 com Associació de Xeremiers Orats de Pollença.
La filosofia de l’associació es basa en la difusió del folklore i de la música tradicional de les Illes Balears.
Al març de 2004 férem la 1ª Festa Orada, amb la participació del grup de folk Ximbomba Atòmica.
L’agost de 2004, varem perdre al nostre amic, soci fundador i xeremier Miquel Àngel Navarro Torrandell. Al març de 2005, els orats varem organitzar un concert homenatge al nostre amic a càrrec del gaiter Jose Angel HEVIA.
Hem participat a diverses trobades, hem acompanyat als gegants de pollença, als caparrots de l’Esbart de Sant Jordi i sovint fem actes protocolaris per a l’Ajuntament de Pollença.
A l’estiu de 2005, HEVIA anà a tocar a Sant Llorenç des Cardassar i els Orats vam tocar amb ell.
Hem fet intercanvis culturals amb la Banda Gaites Candás, d’Astúries, de la qual en fou mestre el nostre company HEVIA.
Actualment estam preparant l’enregistrament d’un disc de música tradicional pollencina i els actes de la segona festa orada.
Miquel Àngel Navarro
Des d’aquest mitjà tan propi del món de l’expressió musical i cultural, volem dedicar aquestes tristes i emotives paraules a la desafortunada pèrdua del nostre amic i company Miquel Àngel Navarro Torrandell, membre fundador de l’Associació Xeremiers Orats de Pollença.
La pèrdua d’aquest amic ens ha consternat a tots i ens ha minvat els ànims, l’alegria, la il·lusió…
En Miquel Àngel era una persona que et donava alegria, et proporcionava il·lusió, et garantia amistat, et… feia tantes coses! … era membre de totes les fantasies, il·lusions, comèdies, aventures,… que hom es capaç d’imaginar, era una persona lliure, eficaç, tolerant, versàtil, … per a als xeremiers i pollencins, ho era tot.
No oblidarem mai els sons de la seves Xeremies.
Desafortunadament, per a tots els seus coneguts i amics, músics o no, i per a nosaltres, els Xeremiers Orats, hem perdut el membre disposat a afrontar qualsevol situació, musical o no.
Amb ell, hem passat moments no gaire bons i ell ens n’ha tret, hem passat de no tocar dues notes seguides a fer alguna cançoneta i ell ha sonat, hem passat de no ésser més que quatre persones que tocàvem els flabiols i xeremies a ésser una associació cultural i musical de música tradicional i d’aquesta manera poder fer música i festa per a tothom i sobretot pel nostre poble, Pollença i Mallorca.
Quan algú proper se’n va de la manera que ha fuit en Miquel, penses coses que no voldries pensar i actues de forma que no voldries actuar i és en aquestes situacions on hem de lluitar perquè tot funcioni i millori i sobretot, nosaltres, els seus amics, perquè puguem veure i comprovar que els nostres somnis i d’en Miquel Àngel, es fan realitat.
Per molts d’homenatges que facem, mai no seran suficients per consolar aquesta desafortunada i trista pèrdua, però si que podrem recordar i tenir present en cada moment, l’alegria, confiança, amistat, seguretat i tots els adjectius que no cal escriure perquè ja els sabem, que en Miquel Àngel desprenia del seu cor per a tothom.
Ens agradaria acabar amb una glossa que ara se’ns acut, cosa que ell feia sovint en front a qualsevol cosa o moment que vivia, i que practicava i compartia amb tothom. És impossible agrair i oblidar el que per nosaltres i Pollença has deixat.
El teu humor i alegria
Sempre dins el nostre cor anirà,
I la teva xeremia,
Amb nosaltres, mai no deixarà de sonar.
Fins sempre Miquel Àngel…
Mateu Vila i Pep “Paparri” en nom dels Xeremiers Orats de Pollença
Novembre de 2004